tornar

M Studio Un dels portfolios més originals de la xarxa. Eficient i elegant.

Own your C Elaborat detall i programació en aquesta experiència interactiva.

Javier Ferrer Vidal Portfolio del fotògraf amb un disseny web espectacular.

+ enllaços

Diseñorama Tutorials, articles i molt més sobre fulles d’estil.

Domestik alien Notícies sobre varies mostres de cultura visual.

CSS Manía Veurem exemples de codi recents i inspirar-nos amb les diferents propostes que s’hi van exposant.

PHOTOSHOP CS3 Al març tindrem entre nosaltres aquest nou programari

PROGRAMACIÓ I CALENDARI
OFFF’07 Ja podem començar a
degustar els plats que ens oferiran al maig

L’experiència va ser gratificant, vam gaudir d’una visita bastant curta però a la vegada intensa. Vam tenir temps suficient per observar les instal·lacions, recollir el material de prensa i observar més de dues hores de projeccions. La programació de projeccions del divendres 22 era:

Vídeos that rock, Resfest spain, Presentació especial, Shorts #1.

Vídeos that rock

Selecció de diversos videoclips de música rock, utilitzant diverses tècniques audiovisuals per aconseguir un contingut visual que acompanyi a la música. Un bloc de vídeos interessants, ja que durant els 10 anys del festival no s’han tingut massa atenció als videoclips. Nosaltres vam tenir l’oportunitat, d’observar el que segurament serà la primera generació reconeguda d’aquesta expressió visual. De les diverses obres vistes, cal destacar :

Joel Trussell “War Photographer”: animació èpica i ambiciosa, on s’explica les vivències d’uns víkings roquers i rivals. Elliott Jokelson i Loyalkas “Frotess”: obra ambientada a l’edat medieval i realitzada amb guix i aquarel·la. Chris Hopewell “Marble House”: on s’acompanya durant un dia, a una família de ratolins animats fotograma a fotograma. Monkmus“Travel is Dangerous”:un obra molt actual, on es parla de la degradació ecològica des del punt de vista dels animals. Alpen “start now”: videoclip realitzat completament amb stop motion.

El festival de cine digital, ofereix canvis a la construcció de la historia, millora els efectes especials i la manipulació de la imatges, amplia recursos estètics i canvia dràsticament el que fins ara coneixíem com a productes audiovisuals. Tot això amb ordinadors personals cada cop més capacitats, espectaculars programaris d’edició, manipulació 3D i amb l’accés a càmeres de vídeo digitals. Però l’impacte digital va més enllà, ja que s’ha reinventat un llenguatges audiovisual al marge del simple entreteniment. Fins i tot s’ha canviat l’espai de creació audiovisual, dels grans estudis a petits laboratoris casolans que han revolucionat l’era digital. Tot això ho podem observar amb el programa que ResFest-10 ofereix, un programa innovador i creatiu que recull obres amb una mirada profunda a la vida moderna.

De totes les propostes presentades podem destacar-ne dues, que, per dir-ho d’alguna manera, ja destaquen abans de ser vistes al festival. Aquestes propostes són: Tyger de Guilherme Marconde, una lectura diferent del poema de William Blake i Rabbit de Run Wrake, una provocadora proposat animada.

Crònica

 ArtFutura va presentar el passat 22 de desembre a l’Espai Movistar del Parc del Forum de Barcelona la desena edició de RESFEST, el festival global de videoclips, curts, animació i disseny gràfica amb moviment. Els col·laboradors de la revista MARE, van traslladar-se fins a la ciutat de Barcelona per tal de visitar el festival i tenir una visió més propera.

ResFest 2006

 

Arriba a Espanya el festival de cinema més avantguardista del món: RESFEST. Possiblement la majoria no hauran sentit a parlar mai d’ell, això pot ser degut al seu format itinerari, la falta d’estrelles vestides elegantment o perquè només exhibeix pel∙lícules rodades en digital.

Aquest any ArtFutura presenta la desena edició de ResFest, la qual podrem veure a Barcelona del 21 al 23 de desembre. L’edició s’inicià simultàniament al Museu d’art contemporani de Chicago i el Centre Pompidou de París, per recorre 43 ciutats diferents dels 6 continents . A totes elles, ResFest presentarà videoclips, curts animats, dibuixos animats, anuncis de televisió, motion graphics, clips per internet... les millors peces d’animació de tot el món.

Miquel Bisbe,
DIRECTOR DE L'ERAM

El senyor Miquel Bisbe, director de l’escola ERAM (Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia), vinculada a l’Universitat de Girona, va estudiar tres anys d’Empresarials a la Universitat de Girona. Posteriorment va fer Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de cursar el pertinent servei militar, entrà a treballar en una empresa de Barcelona durant un any. Més tard, per les incomoditats dels transports diaris, començà a treballar a la Caixa de Girona. Paral∙lelament, era professor a l'Escola de Gestió Empresarial, on ara està situat l’ERAM.

Entrant en contacte amb el sr. Manel Caro (actual professor de l’escola), sorgeix la idea de crear un curs multimèdia a Girona.

Quan fa que L’Eram està en actiu?
Des de l’any 1999, uns set anys, des de que es van posar en marxa els cursos de multimèdia.

“Els inicis van ser molt difícils”

Sempre ha esta inclosa dins la Universitat de Girona?
Es va començar totalment de zero. Només teníem una idea per desenvolupar. No teníem mitjans ni material. El primer va ser crear un pla d’estudis i estructurar un curs que durava dos anys. El primer any va costar molt, s’hi van apuntar tretze persones i va ser una mica l’embrió de tot. El que teníem clar era que si el curs no es vinculava a la Universitat, estava destinat a desaparèixer. Es van fer els tràmits necessaris i a partir del tercer any, s’aconsegueix. Aquí va començar el primer curs del GRAM (Graduat de realització Audiovisual i Multimèdia) fa uns quatre anys. L’Eram és com la meva “filla petita”.

Els inicis van ser durs? Vas tenir suport per part d’algú?
Els inicis van ser molt difícils, al nèixer dins l'Escola de Gestió Empresarial, el tema del disseny i la part creativa quedava una mica en segon lloc. Per tant, es va haver de començar tot de nou sense diners ni maquinària. A través dels recursos que s’anaven generant, s’anava comprant el material necessari. L’escola sempre s’ha autofinançat. S’ha de dir que el gerent de l’EGE sempre ha cregut en aquesta idea i sempre l’ha recolzat, això ha fet que nosaltres poguem créixer.

Ara ja es pot dir que hem aconseguit el que més o menys esperàvem al principi. Tenim material, tenim alumnes, hi ha professors amb nivell i per tant, és tot el que fa falta per fer un pas més definitiu.

Com us vareu donar a conèixer al principi?
Com que no sabíem com reaccionaria la gent, ni quins canals ens podrien anar millor, ho varem provar una mica tot: posar un anunci a la ràdio, que va ser un fracàs; utilitzar el diari i, fins hi tot, es van fer trucades personalitzades a llocs i persones que hi poguessin estar interessades. També es va fer un anunci per televisió, però el més espectacular que es va fer, va ser un anunci pel cinema. A través del primer grup, es va realitzar un anunci en 3D que va impactar bastant ja que fa una anys no estava tan vist com ara. Però penso que el que més ens funciona és el boca orella de la gent que està passant per l’escola i en parla.

Ha canviat molt el funcionament de l’escola?
Moltíssim. Al principi l’escola la portava jo sol i potser no hi era cada dia. Havia de fer totes les feines. Les promocions no estaven ben formalitzades. El primer curs va ser difícil ja que estaven bastant sols. Igual que els professors. Ara tot és diferent, hi ha 22 professors, tot està molt més preparat i tot és molt més segur. A més, hi ha en Jordi i la Jessica que m’ajuden i em donen idees i propostes. Els professors també s’estan implicant molt i els alumnes ja tenen un curs superior al que preguntar o alumnes que ja han acabat com a models.

Què destacaries d’aquesta millora?
Hi ha una cosa molt important: El sentiment de pertànyer a un grup per part dels alumnes. Els primers alumnes no sentien l’Eram com alguna cosa seva, ho veien com una cosa externa. Ara no, els alumnes se senten orgullosos d’estudiar aquí i parlen de l’escola amb la gent de fora i la
defensen. Per mi aquest aspecte és molt important.

“després de molts retocs i canvis, podem dir que el pla d’estudis està molt ajustat i ben definit”

Els professors també han anat canviant?
Sí, al principi varem haver d’anar molt ràpid, varem passar de ser un curs privat, a ser un títol de formació continuada i després a la Universitat, i ells anaven una mica descol∙locats, no sabien on situar-se. Ara ja se senten professors universitaris i això es nota.

I les assignatures, també han canviat?
Sí, al ser un títol pròpi tenim un avantatge molt gran. Nosaltres podem decidir quines assignatures fem sense haver de donar explicacions a Madrid. Per tant, si veiem que alguna assignatura queda obsoleta la podem eliminar i posar-ne una de més utilitat sense cap problema. Han canviat molt. Al no tenir experiència, amb els anys t’adones del errors de cada assignatura i les vas modificant. Actualment i després de molts retocs i canvis, podem dir que el pla d’estudis està molt ajustat i ben definit.

Quants alumnes han passat per l’Eram fins aquest any?
A la primera promoció hi van començar 22 persones, a la segona 30, a la tercera 33, a la quarta 40, a la cinquena 24 i a la sisena (que és l’última) 30 persones. Per tant han passat per aquí unes 170 persones, sense contar els cursos de tarda-nit.

“Un alumne que s’apunta a l’Eram està disposat a viure una aventura”

El tipus d’alumnes ha canviat? Com definiries un alumne de l’Eram?
Els dos primers anys no venien noies i això ens va sorprendre, ja que en els estudis també hi ha una part artística i estàvem convençuts que serien uns estudis totalment mixtes, encara que hi hagués una part molt tècnica. Els darrers anys això ha canviat i ja venen moltes més noies. Crec que un alumne de l’Eram, és un alumne especial. Aquests estudis no són usuals, és un títol pròpi, i només per això ja es poden considerar diferents. Un alumne que s’apunta a l’Eram està disposat a viure una aventura. A l’apuntar-se a uns estudis diferents, ja té un valor diferent dels altres estudiants. Això es nota quan acaben. A l’estar a la vida privada i professional, sempre sobresurten, se’ls desperta aquest esperit diferent que tenen a l’interior i destaquen.

 

Quins objectius professionals ha de tenir o pot tenir un alumne de l’Eram?
Molt amplis i molt diferents. Podem tenir persones que tinguin molt clar a què es volen dedicar i que aquest objectiu sigui molt concret, els quals hauran de buscar el lloc idoni per desenvolupar la seva feina, ja sigui a Espanya o a l’estranger. Els alumnes que estan bé a Catalunya i no en volen marxar, poden treballar en productores d’aquí o fins i tot muntar la seva pròpia empresa. I un perfil que està sorgint ara, és el de comunicador multimèdia en qualsevol empresa. En aquesta feina es demanen una sèrie d’eines que només els nostres alumnes poden fer. Per tant, un alumne té moltes possibilitats, segons els objectius que tingui cadascú. Amb aquest estudis, es té un ventall molt gran de sortides professionals.

Penses que en finalitzar el tercer curs, s’hauria de continuar amb quelcom més? Amb algun complement?
Jo crec que és imprescindible. Al sortir d’aquí els alumnes encara són molt joves i crec que haurien de veure què els agrada més i centrar-se en aquell camp, ja que aquí es dóna un ensenyament molt generalitzat. Recomano el estudis o el treball a l’estranger. Crec que és important a l’hora d’adonar-se que estem en un lloc petit i que hi ha moltes coses a fora per conèixer. A més, hi ha un creixement com a persona que pot servir d’ajuda per a les pròximes experiències professionals.

De totes maneres, és l’alumne qui ha de decidir el seu camí, i de fet ens trobem molta diversitat en les actuacions dels alumnes al marxar de l’escola.

“És molt important treballar en equip ja que a la vida professional serà del tot necessari”

Què creus que queda per millorar en l’Eram com a ensenyament?
Jo sóc molt perfeccionista, i encara que ara tenim uns estudis d’alta qualitat, sempre hi ha coses per millorar. Com que els alumnes treballin més l’aspecte dels continguts, els alumnes surten molt ben preparats tècnicament, però els falta una mica de part creativa. Una altra cosa que es podria millorar és el treball en equip a les classes. Encara costa, ja que no tots els alumnes treballen igual ni són iguals, el que fa que s’adonin dels seus errors i a vegades no s’entenguin entre ells. Crec que encara són poc tolerants. És molt important treballar en equip ja que a la vida professional serà del tot necessari.

per Laura Pradells

Arcadi Visiedo ,
Càmera, editor i realitzador a TV Girona

Biografia?
Em dic Arcadi Visiedo, tinc 21 anys i sóc de Girona. He estat estudiant durant dos anys en un cicle formatiu de grau superior d’imatge a Barcelona a l’IES Mare de Déu de la Mercè, que no us el recomano. M’agrada i he jugat al handball, sóc entrenador d’un equip de handball. De petit vaig estudiar música, concretament, el violí.

Pel∙lícula que recomanaries?
Hmmm... doncs recomanar... en recomanaria moltes, però, si n’hi ha alguna d’especial que a mi m’agrada jo diria Amelie. És especial per mi, però, no és que sigui la gran pel∙lícula.

Creus que la indústria cinematogràfica ha empitjorat tals inicis del cinema?
Empitjorat? Home no ho sé, no sabria què dir-te. Com tot ha tingut una evolució, i crec que tècnicament ha millorat però potser ha perdut la màgia que tenia el cinema dels anys 40, ja que els guions potser es treballaven

 

 

més, al no tenir mitjans per fer grans “virgaries” a nivell tècnic d’efectes especials, doncs es treballava més el guió, es feien unes trames més profundes...

“una televisó local és el millor lloc per aprendre”

Algun clàssic?
Home doncs, per mi, un clàssic del món cinematogràfic és “El Tercer Hombre” , encara que no és reconeguda com una fantàstica pel∙lícula.

Estudies, treballes o què fas actualment?
Estic estudiant dos assignatures del segon curs d’imatge i alhora treballant, però bàsicament m’ocupa més el treball. Estic a TV Girona des dels 16 anys, és a dir fa cinc anys, amb col∙laboracions durant els caps de setmana, per Nadal, setmana santa, substitucions de gent que començaven les vacances, els estius, coses així... i ara, des de l’estiu passat que ja vaig entrar fent jornada completa.

Has après molt a TV Girona?
Bé, aprendre ja et puc assegurar que he après molt i molt. Considero que poder tenir l’oportunitat de treballar en una televisió local per mi és una gran sort, ja que és un dels millors llocs on pots aprendre. I estic molt agraït a la TV Girona. De fet és com tot, si t’agrada la feina que fas, llavors és al dia a dia que si hi poses ganes és quan s’aprèn. A més, amb els companys ens portem molt bé, fem sopars, anem al cine, som un grup de joves, però és clar que hi ha moments molt bons però també passen mals temps.

Què fas a la TV?
La meva funció a TV Girona, ara, és de camera, editor i realitzador de diversos programes, però principalment és editor i camera. Per exemple el programa d’esports “Tot rodó” de cada dilluns el portem entre la Meritxell, la meva companya, i jo que l’edito i el realitzo, i ella fa l’apartat de producció. En canvi els altres anys, durant els caps de setmana, era fer d’NG pels informatius, és a dir, anar a gravar BTR, imatges per platós punxats, bàsicament els esports sobretot, el Girona futbol. Vaig estar tot un any seguint el Girona, fent desplaçaments fins València, Pamplona... amb un company del diari “el 9”.

“La meva funció a TV Girona, ara,
és de camera, editor i realitzador
de diversos programes”

Seguiu algun patró per editar/muntar? O hi apliqueu la vostre imaginació?
Bé, els guions venen des del cap de programes, i per tant s’han de seguir per muntar el vídeo, però és una estructura solament, malgrat això, l’editor és el que marca la pauta i el ritme.

Programes per edició?
A TV de Girona fem servir el DPS velocity, també s’utilitza el Premiere i properament estrenarem material nou, no et sé dir quin.

Afavoreixes algun director en concret?
No, perquè de directors n’hi ha molts i de molt bons (o considero que són bons),però cadascú té el seu propi estil i com a espectador de cinema doncs, tot i que hi ha pel∙lícules que t’agraden més o menys, dins el cinema hi ha molts estils, i molts estan bé. Però no ho sé, podria dir Martin Scorsese o Jean-Pierre Jeunet.

“l’entrada de la TDT esperem que
doni un impuls a nivell de mitjans”

Com veus el panorama de les TV locals?
Bé, (riu) què haig de dir jo que treballo en una TV local? No, vaja, bé bé, doncs que l’entrada de la TDT esperem que doni un impuls a nivell de mitjans. Totes les TV locals s’hauran d’actualitzar per força i se suposa que amb aquest increment de tecnologia s’incrementarà també la qualitat de les televisions locals, almenys jo ho espero amb gran interès, ja que m’afecta personalment; bé, espero que això serveixi per plantar cara a les televisions més generalistes. Penso que això podria augmentar la quota d’espectadors gràcies a l’augment d’emissió territorial i ajudar així a totes les televisions locals per poder millorar i donar-se a conèixer, perquè en aquests llocs hi ha molta gent amb ganes d’aprendre i fer les coses ben fetes.

Una pel∙lícula des de casa o des del cinema?
Jo sóc dels que els hi agrada anar al cine. Sí, miro també pel∙lícules des de casa, però m’agrada asseure’m a la butaca del mig, trobar el típic que

emprenya donant cops i forma part de la pel∙lícula, part d’aquella tarda de dissabte o diumenge que la passes al cine.

“un bon aprenentatge és l’error”

Els teus inicis de la càmera?
Jo vaig començar a tocar la camera a l’edat dels 15, 16 anys arrel d’un curs que realitzava al Museu de cinema d’aquí Girona, i recordo que era durant el període d’estiu. Era divertit perquè només vam ser tres alumnes i el curs es basava en moviments de camera, panoràmiques, balanç de blancs, tipologia de plans... etc. Va ser a partir d’aquí que vaig entrar de becari a TV Girona desmuntant i muntant platós, i a poc a poc, aprenent de cadascú i fent petits reportatges vaig aprendre com funcionava aquest món. Sobretot s’aprèn treballant-hi al dia a dia, al fer pràctiques en situacions molt diverses i sobretot un bon aprenentatge és l’error.

per Sergi Blanch