Podries fer-nos una petita introducció del teu transcurs vital pel món dels audiovisuals?
Doncs sí, si vols te’l faig.
Jo vaig fer el meu primer curt al 1999, a l’edat de 23 anys, i no tenia massa idea dels audiovisuals i continuo sense tenir-ne cap noció (riu). Jo feia teatre, vaig escriure un guió, vam formar un equip i vam rodar el curtmetratge que finalment el vam portar al festival de cinema de Girona i ens van donar un premi, va ser una sort. Arran d’aquest vam filmar-ne un altre al cap de dos anys (Vacío) que també el vam presentar a varis festivals. Aquest va guanyar varis premis i més tard va ser quan vaig començar a interessar-me amb lo que és el “mundillo” audiovisual.
De fet, en el món del vídeo he sigut força autodidacta, no he fet mai cap carrera ni estudi professional, simplement algun curs monogràfic, premiere, finalcut, motion, photoshop i alguna cosa de disseny.
Llavors em van donar la possibilitat d’entrar a la productora de Ground Audio Video fa tres anys i des d’aquell moment, ¡au vinga!, a currar en aquest “mundillo”.
També estàs a l’EUCC com a professor fent quatre assignatures, no?
Bé, l’any passat feia edició en Finalcut, producció de videoclips i curtmetratges, i vídeo corporatiu o empresarial i m’encarregava de la part pràctica de l’assignatura. En canvi, aquest any estic fent una troncal que es tracta del procés audiovisual i realització publicitària. I bé, l’any que ve m’interessa continuar, de moment sembla que funciona, tot ha estat un posar-s’hi i no parar i llavors les coses et van rodades. Es tracta de tenir continuïtat, i creure en el que fas, sinó no entenc el “perquè” d’aquesta història.
La productora Ground Audio Video qui la va portar a terme?
En un principi eren tres socis: en Pere Capell, en Marc Paneque i en Jaume Figueres. Dos (Marc Paneque i Jaume Figueres) eren els dos tècnics d’àudio i en Pere era el tècnic de vídeo. Llavors, en Pere compaginava la productora i una feina de tècnic de llums, i va ser quan li va sortir la possibilitat d’anar a treballar de gira amb la Fura dels Baus, que va ser quan jo vaig entrar, i ell, juntament amb en Marc, van deixar l’empresa, i és clar, ens vam quedar en Jaume i jo. I des de fa 3 anys treballem i la portem junts, encarregant-me jo del vídeo, i ell de la part sonora. De fet, el que ens agrada d’aquest estudi és que hi hagi aquesta part d’àudio que no tots els estudis tenen, perquè bàsicament es centren en vídeo i punt. En canvi, nosaltres, a part dels discos o maquetes, sonoritzem gran part dels curts i spots que es fan a Girona, treballant així per a moltes productores de la ciutat.
De fet, ara està en projecte una nova sala d’edició d’àudio, on es treballarà amb 5.1, i en principi hi haurà també un sector de disseny gràfic, fotografia... tot el que es relacioni amb imatge i so. És a dir, que ampliem una mica la infrastructura de la productora i també de personal, perquè entre dos és difícil tocar tants àmbits. Apart que si ja coneixeu això dels audiovisuals, sabeu molt bé que és un “follón” considerable i que comporta molta feina. Pensem que, a més de necessària, pot ser divertida aquesta ampliació de la productora.
Ja tens temps material per estar per a tot?
Bé, em queda poc temps per mi, però sí, faig el que puc. No hay más remedio. De fet, combinar la universitat amb la feina és fàcil, només algun dia puntual haig de jugar amb els horaris. El que no és fàcil és tenir una empresa pròpia, però suposo que això passa a altra gent: perquè funcioni hi has de ser.
Perquè aquesta passió pels videoclips?
Primer perquè és l’àmbit on es pot innovar una mica. Fins ara em tingut la sort de poder fer el que hem volgut en qualsevol videoclip. A diferència de treballar en un vídeo empresarial, o per una obra de teatre, etc., que la història és molt mecànica, un videoclip pot ser molt més creatiu. Igual que amb els curtmetratges, en pots fer un cada un o dos anys, perquè és una despesa econòmica considerable, en canvi en els videoclips com a mínim saps que et cobreixen les despeses, no és que s’hi faci calers, però almenys saps que tens els diners per invertir-hi, i la discogràfica et dona la resta per poder-hi “jugar” i crear. Crec que són els dos llocs on un mateix pot experimentar.
Si et muntes una empresa d’audiovisuals, el sou el trauràs bàsicament de vídeos empresarials que puguis fer. Això sí, vols guanyar-te la vida fent vídeo? Doncs bodas, bautizos y comuniones és la millor solució, perquè si coneixes alguna empresa de Girona que es guanyi la vida fent exclusivament videoclips i curtmetratges, avisa’m ràpid!
En el món d’àudio és molt més divertit, a vegades venen grups novells i en Jaume i jo ens preguntem: com ho fem perquè aquest disc soni? Ell s’ha d’implicar amb el grup, en el local d’assaig, en la preparació de la gravació, i “matxacant” molt els assajos perquè a l’estudi nosaltres només gravem: són ells els que fan la música. Els programes fan meravelles, però fins a un cert punt.
En què et vas inspirar per fer Vacío?
Doncs, va sortir molt rodat. Jo no escric els guions sol, els escric amb un company que es diu Gerard Franch i volíem fer-ne un que ens fos fàcil de rodar i que hi haguessin pocs personatges.
La idea va sorgir a partir del concepte d’una persona que sent veus i a partir d’aquí es va començar a elaborar tota la història. Per nosaltres aquest curt encara segueix al tinter i seria de bon grat portar-lo, molt més elaborat, al cine. És com un esbós, però tot i això estic content amb el resultat, ja que els mitjans dels quals disposàvem eren els mínims. De fet, jo crec que aquí està el secret, no té perquè privar-te de crear.
La meva conclusió:
Bé, seré sincer. No sabia amb què em trobaria. La gent que el coneix em deia: tranquil home, és molt “catxondo”. Però les vegades que l’havia trucat semblava un home seriós i amb mala baba, els típics productors que no estan per hòsties. Finalment, molt insegur, va cedir a l’entrevista.
En Pau, el fotògraf, em va acompanyar i després d’un seguit de revolts a alta velocitat vam arribar a la productora Ground Audio Video. Allà ens vam trobar amb en Pere, un noi d’uns 30 anys amb unes patilles que es prolongaven fins a unir-se a la barbeta. Al principi estàvem un pel acollonits, però la cosa es va anar animant al veure el seu caràcter: bon jan, molt divertit, amable...
Ha estat una experiència agradable
Sergi Blanch
