Tornem a esprintar (quan hauríem de ser corredors de fons) per oferir-vos a temps aquesta revisteta. Buf.

Com ja vam anunciar-vos, la publicació està prenent un caire més visual i menys textual, sent conscients de la creixent demanda del públic en aquesta línia. Tot i això, personalment, considero que és necessària una aposta pels continguts elaborats i contrastats, perquè per banalitat, anècdotes i trivialitats ja tenim les converses d’ascensor quotidianes i el circ del telenotícies diari.

Per acabar, deixeu-me agrair de nou l’esforç de tot l’equip, ja que el consum de temps i energia és considerable i, evidentment, sempre va en detriment d’altres activitats personals o professionals.

A per la vuitena!

per Gerard Encabo

El Festival de Vídeo i Arts Digital de Girona, és va presentar per primera vegada l’any 2003. La seva carta de presentació es basava amb la creació d’un espai físic on reunir artistes nacionals i internacionals, tots units pel mateix motiu: la vídeo creació i les arts digitals relacionades com a llenguatge comunicatiu de les arts visuals. D’aquesta manera Girona iniciava una nova etapa i s’omplia d’imatges, colors i sons durant 3 dies. El festival agafava renom i de mica en mica anava creixent en tots els aspectes, tant a nivell de participants, de públic, de qualitat i d’organització... Així fins a consolidar-se com un bon festival d’art digital i aquest any poder dir que cèlebre la seva cinquena edició amb programació d’activitats del 17 al 21 d’octubre, per tant podrem gaudir del festival durant 2 dies més.

Com a la majoria de festivals d’audiovisuals, abans d’exposar les obres hi ha un període de temps per tal que els artistes inscriguin les seves obres i entrin en concurs. Habitualment el festival rep entre 500 – 700 obres, les quals s’han de visualitzar i seleccionar. Les diferents obres es separen en dos grups bàsics, les bases del concurs ja ho deixa molt clar, els artistes obtén a millor premi de vídeo monocanal i també a millor premi d’art digital. Les obres seleccionades poden ser visitades durant els 3 dies del festival amb els horaris corresponents, els quals es poden consultar a les guies que els usuaris poden descarregar-se de la xarxa o les poden trobar a les diferents sales / auditoris d’exposicions.

Un cop tancat el festival, el jurat s’ha de reunir per tal de seleccionar les obres guanyadores i atorgar els diferents premis:

Premi al millor vídeo monocanal:
- “Cada día paso por aquí” Raúl Arroyo 2004
- “Dies Irae” J.G.Periot 2005 // “Reactor” A. Dementieva 2005
- “My life at 40” Laurie Hill 2006
Premi al millor art digital:
- “Metaforms” Tim Coe 2004
- “Galerías de imagen de trastornos mentales” de B Sánchez 2005
- “Locus Amoenus” Manel Bayo 2006

A part dels premis més importants, el VAD també atorga 3 premis especials per la temàtica i en alguna edició hi ha premis d’honor. Per qui l’interessi participar també informem que els premis són: 2 premis de 2.000€ i 3 premis de 600 €.

Ja per acabar comentarem també que les diverses activitats realitzades en el festival, s’organitzen de la següent manera:

Projeccions i Exposicions:
- De tots els treballs seleccionats, aproximadament un centenar.
Exposicions per estils temàtics:
- un espai que vol agafar el rol de reflexió per tal de conscienciejar a la humanitat amb els audiovisuals.
Nits Digitals:
- Espai nocturn de presentació d’espectacles.
Laboratoris i Seminaris:
- espai dedicats als artistes per tal d’intercanviar coneixements.

Totes aquestes activitats les podem observar a diferents punts de Girona com la Casa de Cultura, Centre Cultural de la Mercè, Auditori CCM, SME, Cinema Truffaut, Museu del Cinema... Per més informació podeu visitar la web: http://www.vadfestival.net/index.html, o podeu posar-vos amb contacte amb info@vadfestival.net :

Núria Font (Directora)
Guillermo Pascual (Comunicació)
Eloi Maduell (D.Tècnica)
Gala Pujol (A.Artístic)
Maurici Jiménez (Administració)

VAD 07’

Aquest passat 17 d’octubre arribava a Girona la quinta edició del festival VAD, amb diverses activitats per tal de satisfer a més públic. Una de les novetats d’aquesta any ha sigut la durada del festival, ens tenia acostumats a 3 dies intensos d’activitats i enguany el festival ha tingut una durada de 5 dies.

El dimecres 17 tenia lloc la inauguració a la casa cultural i centre la Mercè. A la nit, podíem veure:

Pixelbirds “Cube Pusher” live performance audio visual Pixelbirds , col·lectiu de videoartistes format per Alex Zitzmann, Silvana Catazine, Daniel Hartlaub i Jo zian. Una performance que ens proposava un joc de pantalles, textures, formes... i ens demostrava que les pantalles poden ser objectes dinàmics amb les quals podem interactuar gràcies a les projeccions que en elles fem.

El dijous 18 s’iniciava el veritable festival amb un seguit d’activitats per tots els gustos. De les 11h fins les 20h podíem trobar exposicions de diverses obres, l’exposició H2O, tallers o espais de trobada i varies projeccions. A la nit, dins la Nit digital podíem gaudir de:

PULX “Sintonie”. Un show en directe que relaciona tres mitjans d’expressió com són: el cos, la fotografia i el so.

ATELIER E.X.P. “Faux- Semblant”. Espectacle que combina la dansa, la acrobàcia i el teatre amb un espai audiovisual.

El divendres 19 podíem trobar, una programació similar a la de dijous pel que fa d’11 a 20 h i dins l’espai Nit digital trobàvem:

Incite/ "temp_disturbance". Exhibició de dos personatges, els quals realitzen diversos moviments amb imatges projectades sobre el seu cos. Els moviments van relacionats amb so i ritme.

Gangpol & Mit. Grup molt particular format per GANGPOL (so) i MIT (imatge), els dos creen un món propi i particular que quan l’analitzem podem observar que no esta tant lluny de la realitat. Dibuixos simples però amb una certa complexitat de muntatge, combinació d’imatges gràfiques amb música electrònica contrastada (melodia i sorolls).

El dia 20 pel matí gaudíem de la mateixa programació que la resta de dies i per la nit hi havia l’entrega de premis. Els premis van repetir-se de la següent manera:

Premi millor temàtica H20 per Relatos de la periferia de Jacobo Sucari.

Premi millor vídeo monocanal per La Habana de Guillermo Trujillano

Premi millor treball digital per The analog color field de Gregory Shakar.

Premis Especials:
- Infinity de Yamashita i Kobayashi
  Temp_ disturbance de Incite
  The first taste of death de Hill
Mencions Especials:
- Benelux de Gonzalo Munilla
  L’Avenir de Claudio Zulián
  25 batalles una utopia de Pozo i Jarabo
  2000 horizontes de Hughes

Tancava la vetllada de premis el músic Sevilla resident a Barcelona Arbol. L’artista va presentar el seu últim "You Travelled My Heart Inside Out", gravat entre 2004 i 2007 a Londres, Barcelona i Tòquio. Per a la seva presentació en directe, compta amb la col·laboració especial del treball visual de TestPhase.

Pel que fa el diumenge 21, encara es podien visitar les exposicions vídeo digital i l’exposició H20 fins a les 20h hora que es donava per finalitzat el festival Gironí.

Per Maria Negre

tornar

reportatge i crònica en pdf

concursos

Arte y Diseño La revista Arte y diseño convoca un concurs per il·lustrar la portada de la seva revista número cent. Pots participar-hi fins el quinze de desembre.

http://www.mcediciones.net/AyD/concurs.html

World Usability Aquest divertit concurs demana que els sues participants envïn un vídeo sobre un problema d’usabilitat en el món quotidià i fora d’Internet. Cada mes s’escull un vídeo guanyador.

http://www.usability-video-contest.org/langswitch_lang/en

Adobe Design Fins el dos de maig els estudiants de disseny podran enviar les seves creacions perquè formin part del conjunt d’obres de la convocatòria anual dels premis Adobe design.

http://www.adaaentry.com/es

festivals (sector audiovisual i multimèdia nacional)

Barcelona Visual Sound Originalitat i creativitat és el que demanen en aquest festival per a exhibir-s’hi. Començarà el dinou de febrer a Barcelona i s’hi passaran propostes visuals de joves creadors.

OVNI Rares avis en el panorama documental i de vídeo creació serà el que podrem veure, a finals de gener, en aquest festival tan atípic . L’organitza el CCCB i ja van per la quinzena edició.

http://www.desorg.org/

BAC Festival Una de les cites més interessants i refrescants dins el panorama de festivals nacionals. Enguany pren com a eix les ciutats globalitzades i tot l’art contemporani que se’n deriva. Es podrà visitar fins el vint de desembre.

http://www.bacfestival.com/

exposicions/mostres nacionals

Fotoperiodisme Fins el vint de gener podrem visitar, al Palau de la Virreina de Barcelona, un repàs del fotoperiodisme a Catalunya des de la transició fins quasi l’actualitat. La exposició no és cronològica sinó temàtica.

Joan Jonas El videoart i la performance d’una de les pioneres en la disciplina: Joan Jonas. Fins el set de gener estarà present al MACBA aquesta mostra imprescindible, anomenada Timelines, per entendre l’evolució de la materèria artística digital.

Gravats de Picasso Fins el vint de desembre podem gaudir, a la Casa de la cultura de Girona, de la retrospectiva dels gravats de Picasso. Aquesta mostra aplega més de quaranta obres que reflecteixen totes les etapes i els diferents estils que va utilitzar.

seguir llegint...tornar

transcripció de l'entrevista en pdf

transcripció de l'entrevista en pdf

Amb aquest article, recupero el marginat apartat d’Opinió dins la revista i pretenc que es mantingui com un espai d’anàlisi i crítica sobre temes del sector audiovisual o multimèdia que ens afecten a nivell social i personal.

La figura d’un creador pur amb una mirada verge és, simplement, utòpica. Una mirada que no hagi estat corrompuda per l’entorn social en el que habita. Una mirada lliure i sense prejudicis. Impossible. I més avui dia, on quasi mai estem separats més d’uns minuts d’una pantalla, sigui aquesta la d’un telèfon, la d’un caixer o les orwelianes pantalles del metro.

I la pitjor pantalla de totes, la millor amiga de l’home: la fidel televisió. Ens mostra tirànicament una única realitat, la qual està condicionada pels interessos financers i polítics (en aquest ordre) dels qui hi estan a darrere, generant d’aquesta forma un pensament únic, una sòlida “opinió pública”.

Ens incapacita, amputant-nos la sensibilitat, manipulant-nos les emocions i anestesiant-nos la personalitat; impedint que gaudim d’una dimensió sensorial i racional que no es troba en els planers missatges que navegen entre ones herzianes. I tampoc cal anar a la biblioteca i al museu cada dia, simplement estar obert i receptiu a detalls, apreciar les subtileses de l’entorn canviant, experimentar amb un llapis i un paper, tenir una sana conversa amb un company o fer-li un petò a la parella.

Tot aquest conjunt de projeccions audiovisuals ens distreuen més que informen o comuniquen, mentre van mermant la capacitat d’abstracció de cada individu i erosionant la seva personalitat.

D’aquesta forma, ens condicionen profundament, alterant perillosament la relació que establim amb el nostre voltant i amb nosaltres mateixos. Aquest procés d’esculpir la persona es realitza a un nivell inconscient i a un ritme constant però imperceptible pel seu caràcter quotidià, sent aquest el mètode més eficaç del que gaudeix tot contingut emès per aquestes pantalles.

Per tant, avui en dia i més que mai, resulta inconcebible la figura romàntica –i no per això menys ridícula– del creador sota l’arbre, amb la seva guitarra, sols alimentat creativament per la natura i aliè a tota corrent artística o social que pogués condicionar la seva subjectivitat.

Hom es comunica amb l’exterior a través dels sentits i el més rellevant és, sens dubte, la vista. Desenvolupar una mirada pròpia, personal i sensible és una tasca cada cop més complicada en l’hiperestimulada jornada que se’ns ha imposat als ciutadans d’aquest entramat gris que és el teixit social.

Cada dia rebem pautes visuals, consumides sense digestió per la nostra ment. Aquests estímuls són omnipresents i, tolerant-los inconscientment, debilitem la nostra essència com a individus únics i potencialment creadors de missatges, ja que alteren la mirada i debiliten la força creadora que tothom té a dins. Aquest procés, desenvoca en una aburrida homogenització de mirades i criteris que fa que el gran conjunt de manifestacions “artísitques” siguin previsibles i còmodes. Per sort, sempre hi ha excepcions al pla i opac mainstream, minoritàries i sense el suport econòmic o administratiu que mereixen, però presents per qui sàpiga valorar-les i s’atreveixi a sortir del cercle més institucionalitzat.

Ens la creiem la “originalitat”? Si tinguéssim més perspectiva (per no dir cultura) i contempléssim el conjunt amb més distància, comenceriem a adonar-nos que moltes de les recents propostes en disseny, videoclips, cinema, fotografia,.. només son re-interpretacions en aquesta etapa de crisis de la creativitat.

Pot ser que tot estigui inventat? Queda algun camp on innovar veritablement?

La imaginació està ferida de mort i està a punt de ser un residu més en el cubell d’escombraries de la història.

Hem de començar a defensar-nos, beure de noves fonts, explorar nous horitzonts i sortir del camí de xais transitat una i altra vegada. Amb el ramat si està calentet i, aparentment, protegit, però també s’està condemnat a una única direcció i un únic destí.

per Gerard Encabo

seguir llegint...tornar

Bases per a participar en el concurs de la galeria de treballs de la revista Mare

Tots els treballs enviats hauran de respectar les següents mesures:

Cada alumne pot enviar un màxim de tres peces fotogràfiques, d’arts plàstiques, vídeo/animació o de disseny gràfic; la temàtica és lliure, però es valorarà molt positivament aquelles amb voluntat expressiva o artística

S’hauran d’enviar en extensió .jpg i RGB a 72dpi i sense superar els 1024 per 768p. d’amplada i alçada, respectivament

Poden ser treballs externs a l’Escola, però sense que es representin directament marques o negocis comercials ni que siguin deliveradament ofensius.

Hauran d’anar acompanyats d’un breu text on hi indiqui el títol de la peça (si és que en té), la tècnica i suport (digital o tradicional) emprat i la data aproximada d’elaboració; a més del nom i curs de l’autor

No podran participar-hi els guanyadors publicats just en el número anterior ni els col·laboradors de la revista.

El termini màxim per enviar les peces és el 25 de gener i la resolució del concurs no es veurà fins que el pròxim número no estigui accessible. La MARE es reserva el dret a declarar deserts els premis si així ho estima opoortú. La sel·lecció la realitzarà conjuntament el consell i la direcció de la revista. Es realitzarà una sel·lecció de tres obres guanyadores, els autors de les quals podran optar a una samarreta de l’Escola del model i la mida que desitjin, o bé dues entrades per al cinema o un pendrive de 1Gb. Els treballs que no compleixin les condicions anteriors, podran ser desastimats. Envieu els treballs a eram@eram.es amb l’Assumpte “Concurs Mare”.

dissenyadors / estudis / agències

Mira Ruido Aquest dissenyador basc combina estètica vintage amb amplis paisatges deshabitats i gràfica vectorial. Les textures que hi aplica i l’acurada disposició dels elements tenen com a resultat uns dissenys molt equilibrats.

http://www.miraruido.com

IMoments Imaginary moments és el segell amb el qual el francès Fabien Barral signa la seva deliciosa producció d’obres gràfiques. Salta a la vista la delicadesa amb què tracta cada peça.

http://www.imoments.org

Dani Navarro A partir d’una pàgina austera però efectiva, aquest creatiu barceloní ens mostra els seus treballs d’identitat i editorial per clients tan importants com El mercat de les flors, el MACBA o el CCCB.

http://www.daninavarro.com

fotògrafs

Jeremy Cowart El gust d’aquest fotògraf pels colors i el detall són notables en cada treball. La definició de les imatges i la producció de cada obra són d’una gran qualitat. Aquí, la direcció artística és tan o més important que l’enquadrament en si.

http://www.jeremycowart.com

Robert Reader Les polaroids coloristes d’aquest autor són delicioses. Darrere de cada instantània hi ha una història o una idea condensada en un marc. Obliga a l’espectador a percebre la realitat d’aquest fotògraf i li encomana la seva delicada forma de mirar el món.

http://www.robertreader.com

Michael Kenna Les imatges en blanc i negre d’aquest artista són hipnòtiques. Un no es cansa mai de mirar-les i admirar-les. Des d’aquí volem recomenar un llibre imprescindible d’aquest mestre: Japan.

http://www.michaelkenna.net

il·lustradors

oriol malet Aquest jove català combina colors, traços i motius amb una elegància que aparenta senzillesa però que no té res de fàcil. L’experimentació i la combinació de tècniques l’han dut a plasmar el seu treball a l’últim disc de Roger Mas o al Benzina i la Vanguardia, entre d’altres.

http://www.oriolmalet.com

blublu El responsible d’aquestes peçes d’street art, animacions i il·lustracions de malson és l’artista BluBlu. Combinant les vessant de crítica socila i escatologia, plasma murals de gran impacte estètic.

http://www.blublu.org

Daisy Fletcher Aquesta anglesa conjuga idees d’il·lustració clàssica europeea amb noves tendències en matèria de disseny gràfic. Els resultats són una barreja subtil entre art naïf i minimalista.

http://www.daisyfletcher.co.uk

seguir llegint...tornar

Maquetador pàgina web i direcció d’art:	Jordi Márquez
Dissenyador pàgina web i elements gràfics:	Ivan Pilo
Redactora continguts:	Maria Negre
Redactora continguts i presentadora:	Laura Pradells
Fotografia fixa:	Sergi Blanch
Tractament videogràfic	Toni López
Direcció i gestió de continguts	Gerard Encabo
Administració	Miquel Bisbe, ERAM

Oleguer Roca i Piella Joana Sistach i Triola Manel Naranjo Font